L'amor: una invenció del segle XII

Joan Fuster

Tornar a la pàgina de presentació

“L’amor? Una invenció del segle XII!” La frase podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria admetre en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut amor, una forma o altra d’amor, lligant les parelles humanes d’ençà que l’home mereix el nom d’home. Sense sortir-nos de la tradició occidental, l’Ars Amandi d’Ovidi prou que en dóna fe amb un espessa magnificència literària. Però no tots els amors han estat idèntics, i hauríem de distingir entre les diverses espècies o qualitats d’amor que els homes han viscut al llarg de la història. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem amor ­això que inspiraven Beatrice i Laura i Julieta i Desdèmona­ va ser desconegut per la antiguitat pagana i també per la bàrbara Alta Edat Mitjana i l’Orient intrincat. Aquest amor és una creació del trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del doce stil nuovo. Des d’aleshores fins avui l’amor s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura. No recordo ara qui ­un francès, de segur­ afirmava que molta gent no s’enamoraria si no hagués sentit parlar de l’amor. Així s’esdevé, de fet, en una mesura major del que ens pensem. L’home occidental, l’europeu, i la dona, durant segles, han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat del poetes: sense adonar-se’n, naturalment, i sense haver-los llegit. (..) En realitat, l’amor no es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Gairebé podria dir-se que els grans enamorats només han existit en el món de la ficció llibresca: Romeu, Anna Karènina,... són éssers de paper. I quan en trobem algun de carn i ossos, fa la impressió de ser una víctima del virus literari.
Per altra banda cal no oblidar que l’amor en els seus orígens era amor cortès: afer d’aristòcrates i de paràsits d’aristòcrata. La poesia provençal, i el concepte ­i el sentiment­ de l’amor que elabora, van ser en un principi, patrimoni de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. La multitud desqualificada no està a l’altura d’aquelles delícies ni d’aquells turments sentimentals: fornica o es casa, i en paus. “Ans he seguit delits comuns de poble”, escrivia Ausiàs March, per manifestar que s’apartava de la pràctica de l’amor selecte i refinat. (Article "Amor", dins Diccionari per a ociosos. Joan Fuster)