Tornar a la pàgina de presentació
Gènere poètic que, juntament amb la cançó,
constitueix la modalitat més important de la lírica provençal
trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica,
l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i
literàries.
Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida
composició i difusió, el sirventès sol prendre l'estrofisme, les rimes i
la melodia d'una cançó amorosa preexistent que frueixi d'una certa
popularitat. Hi ha quatre tipus de sirventès: el sirventès moral, que té
una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són
Marcabrú i Pèire Cardenal; els sirventesos personals, que es basen en
l'atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà; el
sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot
referir-se a les guerres contra els musulmans, com les croades d'Orient i
les d'Espanya (Pèire Vidal, Folquet de Marsella, Gavaudan), a la guerra
dels albigesos (Raimon de Miraval, Gui de Cavalhon, Raimon Escrivan), a
les lluites d'Itàlia (£eire de la Cavarana, Uc de Sant Circ), a la
pugna entre la corona de França i els reis catalans (Guilhem de
Montanhagol, Paulet de Marselha), etc; i els sirventesos literaris,
semblants a manifests poètics, que són d'una gran importància per a
conèixer la preceptiva i les polèmiques entre trobadors de diferents
estils.(Enciclopèdia Catalana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada