L'amor cortès

Tornar a la pàgina de presentació

Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l'element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana.

Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l'amor cortès constituí una original aportació de l'edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic. D'acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons (meus dominus, 'el meu senyor') i el poeta s'anomena a si mateix om ('home'), és a dir, vassall. El mot servir (actitud del vassall respecte al senyor) adquireix el sentit de fer la cort a l'estimada. L'enamorat, igual que l'aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l'aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s'atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l'estadi d'enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut ('amant'), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon ('premi', 'guardó'). La dona a la qual el poeta s'adreça és necessàriament noble i casada; l'amor, per tant, esdevé adulterí. No podia ésser altrament: en no tenir les donzelles estat jurídic, tampoc no podien tenir, en conseqüència, vassalls; la casada, en canvi, pel seu estat, adquiria la categoria de domna, (domina 'senyora'). Ara bé: essent els casaments en aquesta època i entre les capes altes enllaços de conveniència, únicament l'amor adulterí podia ésser considerat autèntic. L'enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós ('gelós'), i el lausengièr, l'adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d'ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l'estimada sota un senhal, mot o frase que serveix per a designar-la. Sotmès a una sèrie de fórmules convencionals i oposant-s'hi, malgrat tot, un sensualisme exacerbat, el sentiment del trobador creà el concepte idealista d'amor-virtut: només l'home enamorat és virtuós, i un home virtuós és forçosament enamorat. En l'elaboració de l'amor cortès, mòdul que determinà la concepció posterior de l'amor a Occident, hi devien col.laborar principalment el concepte feudal i cavalleresc de la vida, els afanys espirituals i místics de l'Epoca (des dels escrits de Bernat de Clairvaux a la regla ascètica de Robert d'Abissel, fundador del monestir de Fons Ebraus), l'herència dels autors llatins, sobretot Ovidi, rebuda segons l'òptica medieval, i potser, encara, la poesia amorosa àrab, arribada a través de la península Ibèrica. (Enciclopèdia Catalana)