En guàrdia!

Tornar a la pàgina de presentació

En aquest enllaç podreu escoltar el capítol que el programa de Catalunya Ràdio "En Guàrdia" Va dedicar als trobadors medievals. Es tracta d'una visió molt superficial, evidentment, però no deixa de ser força interessant:

Els trobadors medievals

Guillem de Cabestany i la llegenda del cor menjat

Tornar a la pàgina de presentació

Guillems de Cabestaing si fo uns cavalliers de l’encontrada de Rossillon, que confina amb Cataloigna et ab Narbones. Mout fo avinens hom de la persona, e mout prezat d’armas e de cortesia e de servir.

Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom madona Soremonda, moiller d’en Raimon de Castell Rossillon, que era mout gentils e rics e mals e braus e fers et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna, qu’era joves e gaia e gentils e bella, si’l volia ben mais que a ren del mon. E fon dich so a’n Raimon de Castell Rossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enqueric tot lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moiller.

E quan venc un dia, Raimons de Castell Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia et aucis lo; e fetz li traire lo cor del cors e fetz li taillar la testa; e’l cor fetz portar a son alberc e la testa atressi; e fetz lo raustir e far a pebrada, e fet lo dar a manjar a la moiller. E quan la dompna l’ac manjat, Raimons de Castel Rossillon li dis: "Sabetz vos so que vos avetz manjat?" Ella li dis: "Non, si non que mout es estada bona vianda e saborida". Et el li dis qu’el era lo cors d’en Guillem de Cabestaing so que ella avia manjat; et, a so qu’ella’l crezes mieils, si fetz aportar la testa denan lieis. E quan la dompna vic so auzic, ella perdet lo vezer e l’auzir. E quan ella revenc, si dis: "Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais d’autre". E quan el auzic so, el cors ab s’espaza e volc li dar sus en la testa; et ella cors ad un balcon e laisset se cazer jos, et enaissi moric.

E la novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna qu’en Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malamen mort e qu’en Raimons de Castel Rossillon avia donat lo cor d’en Guillem a manjar a la dompna. Mout fo grans tristesa per totas las encontradas; e’l relams venc denan lo rei d’Aragon, que era seigner d’en Raimon de Castel Rossillon e d’en Guillem d Cabestaing. E venc s’en a Perpignan, en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si; e, quand fo vengutz, si’l fetz prendre e tolc li totz sos chastels e’ls fetz desfar; e tolc li tot quant avia, e lui en menet en preison. E pois fetz penre Guillem de Cabestaing e la dompna, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l’uis de la glesia; e fetz desseignar desobre’l monumen cum ill eron estat mort; et ordenet per tot lo comptat de Rossillon que tuich li cavailler e las dompnas lor vergesson far anoal chascun an. E Raimons de Castel Rossillon moric en la preison del rei.

"Al alba" (Luís Eduardo Aute)

Tornar a la pàgina de presentació

Potser un alba moderna?

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada.
No sé que estrellas son estas
que hieren como amenazas,
ni sé que sangra la luna
al filo de su guadaña.
Presiento que, tras la noche,
vendrá la noche más larga;
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba.
Al alba, al alba
al alba, al alba...
Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas.
Comen las últimas flores;
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.
Presiento que, tras la noche...
Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas.
¿No te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza?
¡Maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana!
Presiento que, tras la noche...

"Reis Gloriós" (Giraut de Bornelh)

Tornar a la pàgina de presentació

Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
Al meu companh siatz fizels aiuda!
Qu'eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
Et ades sera l'alba

Bel companho, si dormetz o velhatz,
No dormatz plus, suau vos ressidatz!
Qu'en orien vei l'estela creguda
C'amena.l jorn, qu'eu l'ai be conoguda,
Et ades sera l'alba

Bel companho, en chantan vos apel!
No dormatz plus, qu'eu auch chantar l'auzel
Que vai queren lo jorn per lo boschatge
Et ai paor que.l gilos vos assatge
Et ades sera l'alba

Bel companho, issetz al fenestrel
E regardatz las estelas del cel
Conoisseretz si.us sui fizels messatge!
Si non o faitz, vostres n'er lo damnatge
Et ades sera l'alba

Bel companho, pos me parti de vos,
Eu no.m dormi ni.m moc de genolhos,
Ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,
Que.us me rendes per leial companhia,
Et ades sera l'alba

Bel companho, la foras als peiros
Me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,
Enans velhes tota noch tro al dia.
Era no.us platz mos chans ni ma paria
Et ades sera l'alba

Bel dous companh, tan sui en ric sojorn
Qu'eu no volgra mais fos l'alba ni jorn,
Car la gensor que anc nasques de maire
Tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
Lo fol gilos ni l'alba.

"Viadeira" (Cerverí de Girona)

Tornar a la pàgina de presentació

No·l prenatz lo fals marit,

Jana delgada!

No·l prenatz lo fals jurat,

que pec es mal enseynat,

Yana delgada.

No·l prenatz lo mal marit,

que pec es ez adormit,

Yana delgada.

Que pec es mal enseynat,

no sia per vos amat,

Yana delgada.

Que pec es ez adormit,

no jaga ab vos el lit,

Jana delgada.

No sia per vos amat,

mes val cel c’avetz privat,

Yana delgada.

No jaga ab vos el lit;

mes vos y valra l’amich,

Yana delgada.

CANÇÓ DE CAMÍ

No prengueu el fals marit, Jana delicada!

No prengueu el fals jurat, que és neci i mal educat, Jana delicada.

No prengueu el mal marit, que és neci i ensopit, Jana delicada.

Que és neci i mal educat: no sigui per vos amat, Jana delicada.

Que és neci i ensopit; no jegui amb vós al llit, Jana delicada.

No sigui per vós amat: més val el que teniu per íntim, Jana delicada.

No jegui amb vós al llit: més us hi valdrà l’amic, Jana delicada.

"Plahn" (Guillem de Berguedà)

Tornar a la pàgina de presentació 

Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.

 Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.

Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no.i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre.ls aussors;
jas fosso ric vostr'ancesors;
e non o dic ges per ufana.

Marqes, la vostra desamor
e l'ira qu'e nos dos se mes
volgra ben, se a Dieu plages,
ans qu'eissisetz de Mataplana,
fos del tot pais per bona fes;
qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens
car no fui al vostre socors
qe ja no m'en tengra paors
no.us valges de la gent truffana.

E paradis el luoc melhor,
lai o.l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai qe l'arm'es
de Mon Marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles,
e mon Sabata eisamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Lausana.

Traducció al català:

Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat 
del meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana, 
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments, 
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours 
a [Lleida] i la terra plana.

Grans angoixes amb greu dolor
ha deixat, i el nostre país 
sense consol, car ja no existeix
Ponç el noble de Mataplana: 
pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut
al seu costat i li serà indulgent 
dels pecats, grans i petits,
perquè els àngels li foren testimoni 
que mantingué la llei cristiana.

Marquès, si vaig dir de vós follies
i mots vilans i mal apresos, 
en tot he mentit i errat,
car mai, des que Déu bastí Mataplana, 
no hi hagué vassall que tant valgués
ni que fos tan noble ni tan valent, 
ni tan honrat sobre els més elevats,
per molt rics que fossin els vostres avantpassats;
i no ho dic gens per ufana.

Marquès, el vostre desamor 
i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos
bé voldria, si a Déu hagués plagut, 
que abans que eixíssiu de Mataplana
s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; 
ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit
perquè no vaig acudir al vostre auxili; 
car la por no m'hauria impedit
ajudar-vos contra la gent enganyosa.

Del paradís al millor lloc,
allà on el bon rei de França es troba
prop de Rotllà, sé que l'ànima està
de mon Marquès de Mataplana;
i el meu joglar del Ripollès
i també el meu Sabata junts,
són amb les dames gentils,
sobre una catifa coberta de flors, 
al costat d'Olivier de Lausana.

"Sirventès" (Guillem de Berguedà)

Tornar a la pàgina de presentació

Cansoneta leu e plana

leugereta, ses ufana,

farai, e de Mon Marques,

del traichor de Mataplana

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, ben aion las peiras

a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las denz tres:

no i ten dan que las primeiras

i son e non paron ges.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples. 

Del bratz no·us pretz una figa,

que cabreilla par de biga

e portatz lo mal estes;

ops i auria ortiga

qe·l nervi vos estendes.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples. 

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria;

gardar se deu totas ves

qon qe·z an; an de clar dia,

de nuoitz ab vos non an ges.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, ben es fols qui·s vana

c'ab vos tenga meliana

meins de brajas de cortves;

et anc fills de crestiana

pejor costuma non mes.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples.

Traducció al català:

Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, faré sobre el meu Marquès, el traïdor de Mataplana, que és farcit i ple d'engany. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple!

 Marquès, beneïdes les pedres de Melgur, prop de Someires, on vau perdre tres dents: això no ha fet cap mal, car les primeres són allà i no s'hi nota gens. Ah, Marquès...

Al vostre braç no dono el preu d'una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal arronsat; caldria ortiga que el nervi us estirés. Ah, Marquès...

Marquès, qui de vós es refia no té amor ni companyia: ha de vigilar sempre, vagi com vagi: si va amb vós amb claror de dia, de nit ja no en vol saber res. Ah, Marquès...

Marquès, ben foll és qui es vana de fer migdiada amb vós sense bragues de cordovà; i mai fill de cristiana no introduí costum pitjor. Ah, Marquès...